Vuit maneres que té un grup de pensar junt en línia, cadascuna dibuixada segons el mecanisme en què es basa: què hi aporta una persona, què en fa el programari i què en surt per l’altre extrem. Responen preguntes diferents, de manera que el més adequat depèn de la pregunta que tingueu.
Què pensa aquesta multitud, i en què coincideixen els seus grups?
EINES Pol.is, Remesh
Es voten afirmacions breus d’una en una; la gent s’agrupa segons com ha votat, i el resultat són les afirmacions amb què està d’acord la majoria de cada grup.
QUÈ FA LA GENTEscriure afirmacions breus. Votar d’acord, en contra o passo les dels altres, d’una en una. No hi ha rèplica.
QUÈ EN SURTGrups d’opinió, extrets dels vots, i les afirmacions amb què està d’acord la majoria de cada grup.
ON VA EL DESACORDEs conserva en forma de grups. La imatge mostra on es divideix la sala i què travessa la divisió; ningú no l’ha de resoldre.
ENCAIXA · COSTAMilers de persones i una pregunta amb bàndols. No serveix per esbrinar per què passa una cosa: una afirmació pot rebre acord i alhora equivocar-se sobre la causa.
Arbre d’arguments
Aquesta afirmació és certa, i quins són els millors arguments de cada banda?
EINES Kialo
Una tesi a dalt de tot; cada afirmació a favor o en contra penja a sota i es pot rebatre al seu torn. Els lectors puntuen quant importa cada afirmació per a la de sobre.
QUÈ FA LA GENTAfegir afirmacions a favor o en contra d’una tesi, o en contra de qualsevol afirmació que ja hi sigui. Puntuar quant importa cada afirmació per a la de sobre.
QUÈ EN SURTUn arbre dels arguments, amb les branques més fortes marcades per les puntuacions d’impacte dels lectors.
ON VA EL DESACORDEs queda en forma de branques. Una tesi no es resol mai; l’arbre registra com s’ha argumentat cada banda.
ENCAIXA · COSTAClubs de debat, aules, una política amb un sí o un no a dalt de tot. Costa quan la pregunta no és una tesi sinó una situació amb moltes causes.
Grups petits per vídeo
Què pensa aquesta gent un cop ho ha parlat?
EINES Stanford Online Deliberation Platform, Frankly; l’enquesta deliberativa
Es fa una enquesta a una mostra de ciutadans, se’ls informa, parlen en grups petits moderats per vídeo amb torns cronometrats i tornen a respondre l’enquesta. La troballa és en què es diferencia l’opinió meditada de la primera opinió.
QUÈ FA LA GENTRespondre una enquesta, llegir una documentació informativa, parlar en un grup moderat de vuit a dotze persones amb torns cronometrats i un ordre del dia, i tornar a respondre l’enquesta.
QUÈ EN SURTOpinió meditada: com s’han mogut les xifres entre les dues enquestes, i què han preguntat els grups.
ON VA EL DESACORDEs mesura. La gent se’n va amb la seva pròpia opinió; la troballa és quant s’han mogut les opinions i en quina direcció.
ENCAIXA · COSTAUna mostra representativa sobre una qüestió pública, amb pressupost per al reclutament i la informació. No serveix per a un equip que ha d’actuar sobre el seu propi problema la setmana vinent.
Propostes i decisions
Què decidim, i qui pensa què?
EINES Loomio
Un fil de debat porta a una proposta amb hora de tancament; cada membre pren posició, un bloqueig ha de donar una raó, i el resultat s’anota amb responsables.
QUÈ FA LA GENTDebatre en un fil. Algú planteja una proposta amb hora de tancament; cada membre pren posició; un bloqueig ha de donar una raó.
QUÈ EN SURTUn resultat registrat amb una data, i un pas següent amb un nom.
ON VA EL DESACORDEs recull en les posicions, i un bloqueig atura la proposta fins que se li respon.
ENCAIXA · COSTACooperatives, juntes, qualsevol grup que hagi de decidir i conservar el registre. Decideix entre propostes; no diu quin problema haurien d’haver abordat les propostes.
Procés participatiu
Quines propostes del veïnat es fan, i amb quins diners?
EINES Decidim, Consul
El veïnat presenta propostes; les que tenen prou suports arriben a una votació del pressupost; guanyen els projectes més finançats fins que s’acaben els diners, i la ciutat informa del que ha construït.
QUÈ FA LA GENTPresentar una proposta, donar suport a les dels altres, votar repartint un pressupost entre les que han arribat a la votació, i seguir el que ha construït la ciutat.
QUÈ EN SURTUna llista de projectes finançats, i un registre públic dels seus avenços.
ON VA EL DESACORDHo decideix la votació. Les propostes que competeixen no es concilien; es finança la que té més suport.
ENCAIXA · COSTACiutats i institucions amb diners per repartir i l’obligació legal de mostrar com ho fan. Feixuc de gestionar; la pregunta sempre és què cal finançar, no per què hi ha el problema.
Tauler obert
Què ens preocupa, i com s’agrupa?
EINES Miro, Mural, FigJam
Es pengen notes adhesives, un facilitador les agrupa en temes i es posen punts als temes. Ràpid i obert; l’estructura és la lectura del tauler que fa una sola persona.
QUÈ FA LA GENTPenjar notes adhesives, moure-les, agrupar-les, posar punts als grups que us importen. El que hagi preparat el facilitador.
QUÈ EN SURTUn tauler: temes, vots, dibuixos. El que hagi fet la sala.
ON VA EL DESACORDOn el posi el facilitador. Res de l’eina no registra una divisió ni com es va resoldre.
ENCAIXA · COSTAUn taller amb un bon facilitador i una tarda. La llibertat n’és la gràcia i la debilitat: l’estructura és la lectura del tauler que fa una sola persona.
Diàleg Democràtic Estructurat
Què causa què, i quines causes són les més profundes?
EINES True Causes; abans, Cogniscope i els programes d’ISM
Les causes s’escriuen sense signar, s’aclareixen sense debat, s’agrupen i es voten fins a una llista curta; després el grup valora, parella per parella, si una causa influeix de manera significativa en l’altra, i els vincles que arriben a tres quartes parts formen un mapa amb les causes més profundes a l’esquerra. Les accions es valoren respecte de les arrels.
QUÈ FA LA GENTEscriure causes sense signar. Aclarir-les un cop cadascuna, sense debat. Agrupar, votar una llista curta i després valorar una parella cada vegada: aquesta causa influeix de manera significativa en aquella?
QUÈ EN SURTUn mapa de causes, les més profundes a l’esquerra, amb cada vincle en què han estat d’acord tres quartes parts i cada divisió publicada com a en disputa. Les accions es valoren respecte de les arrels.
ON VA EL DESACORDEs conserva al mapa. Un vincle per sota de tres quartes parts passa a un altre grup; si també s’hi divideix, es dibuixa en vermell discontinu, no es descarta.
ENCAIXA · COSTAUn equip, una facultat, un poble que ha d’actuar sobre un problema i vol saber què hi ha aigües amunt. Les parelles porten hores; no és pas un sondeig ràpid.
Hi ha una afirmació que la majoria puguem defensar?
EINES la Habermas Machine (Google DeepMind, 2024)
Cadascú escriu una opinió; un model de llenguatge redacta afirmacions pensades perquè la sala les pugui acceptar; la gent les classifica i les critica; el model les torna a redactar. El resultat és l’afirmació que el grup valora més.
QUÈ FA LA GENTEscriure la vostra opinió. Classificar les afirmacions que un model de llenguatge redacta a partir de les de tothom, escriure què hi falla, tornar a classificar.
QUÈ EN SURTL’afirmació que el grup ha valorat més, i els esborranys a què s’ha imposat.
ON VA EL DESACORDEs dilueix en la redacció. El model busca una frase que perdi el mínim de gent; les opinions perdedores només es veuen en les classificacions.
ENCAIXA · COSTATrobar un terreny comú en paraules sobre una pregunta que divideix, a gran escala. El model escriu el resultat, de manera que el resultat val tant com la confiança que la sala hi tingui.
D’un cop d’ull
Format
La pregunta
Una persona hi aporta
Què en surt
El desacord
Mapatge d’opinions
Què pensa la multitud?
una afirmació, un vot
grups d’opinió
es mostra en grups
Arbre d’arguments
La tesi és certa?
una afirmació a favor o en contra
un arbre puntuat
es conserva en branques
Grups petits per vídeo
Què pensen després de parlar-ne?
una intervenció, una resposta d’enquesta
xifres d’abans i després
es mesura
Propostes i decisions
Què decidim?
una posició sobre una proposta
un resultat registrat
un bloqueig, amb una raó
Procés participatiu
Què financem?
una proposta, un vot del pressupost
projectes finançats
ho decideix la votació
Tauler obert
Què ens preocupa?
una nota adhesiva, un punt
un tauler
ho decideix el facilitador
Diàleg Democràtic Estructurat
Què causa què?
una causa, un judici sobre una parella
un mapa de causes
es publica com a en disputa
Consens amb mediació d’IA
Què podem signar tots?
una opinió, una classificació
una afirmació
es dilueix en la redacció
La majoria de processos reals n’encadenen dos: un tauler per recollir, un mapa per trobar les causes, una proposta per decidir. Els formats no són tant rivals com fases, i la pregunta que cal fer a cadascun és què deixa fora.
Revisat l’octubre del 2026. Els noms de productes pertanyen als seus propietaris. Si alguna cosa d’aquí sobre un altre producte no està al dia o no és justa, escriviu a hello@mg.truecauses.org i ho corregirem.