Un moviment té mil greuges i cap programa. Tothom sap què fa mal; ningú no es posa d’acord en el perquè, i una reivindicació sense una causa al darrere és fàcil de rebutjar: sembla un estat d’ànim, i els estats d’ànim s’esperen que passin.
True Causes converteix els greuges en l’anàlisi del mateix grup. Cadascú escriu causes pel seu compte i sense nom, de manera que ningú no ha de parlar en nom de la sala. Després, el grup valora, parella per parella, si una causa influeix de manera significativa en una altra, i un vincle només compta amb tres quartes parts dels vots. Les arrels són les reivindicacions. Les accions, cadascuna valorada respecte de cada arrel, són el que cal demanar primer. El mapa va a parar a la taula de qui pot canviar les coses, i cada vincle mostra com es va resoldre.
Ningú no ha de dirigir-ho tot. La pregunta és l’organitzadora: es publica, s’obre una sala a qualsevol persona amb una adreça del lloc afectat, i diverses sales es reuneixen en un sol mapa. Una setmana després d’acabar, la sala oblida qui hi era i només en conserva el nom del dinamitzador; el mapa, cada parella valorada, les accions i les prediccions es mantenen. Això és el que porteu un any després, quan la resposta va ser «ho estudiarem».