NOTES · VOTACIONS DIVIDIDES
La majoria de processos de grup tracten una divisió com un resultat. La meitat de la sala diu que sí, l’altra meitat diu que no, la moció no prospera i la pregunta desapareix del registre com si s’hagués respost. Per a una pregunta causal, això enganya: la sala no ha decidit que A no tingui cap efecte en B. No ha decidit res.
True Causes tracta una divisió d’una altra manera. Quan un jurat queda encallat sobre si una causa influeix de manera significativa en una altra, la pregunta no fracassa en silenci. Queda oberta i se’n va a resoldre a un altre lloc. Si un segon jurat també es divideix, la parella es publica com a parella en disputa i continua visible al mapa. El desacord forma part del resultat.
Tornar a preguntar a les mateixes persones poques vegades canvia la resposta. Per això, una pregunta dividida surt del grup que s’hi ha dividit i va a dos altres grups sencers, triats de manera que no es pugui dirigir cap a un públic favorable. Responen per separat i han d’estar d’acord. L’assignació de preguntes també va rotant amb el temps, perquè cap grup no sigui amo d’una zona del mapa.
Totes dues regles es van afegir perquè un bloc simulat va trencar la versió que no les tenia. Amb el pas a altres grups, el mètode fa uns 3 vincles erronis de cada deu mil preguntes decidides, fins i tot quan cada persona respon malament el 30% de les preguntes. Amb la remissió, una sala amb tres places que voten juntes passa de recuperar 0,43 dels factors reals a 0,98.
El principi és general. Qualsevol procés que converteixi «no ens hem posat d’acord» en «no» permet que un grup petit elimini una causa simplement dividint la votació. Mantenir la discrepància al registre i enviar-la a persones que no eren a la sala ho impedeix.