True Causes
CA

Notes

Un argument cadascun, amb les proves que el sostenen.

El problema que poseu en primer lloc sol ser una conseqüènciaSimulació
L’efecte de les prioritats errònies: per què el problema que un grup posa més amunt sol ser una conseqüència, i què mostra una sala simulada sobre votar en lloc de cartografiar les causes.
Una votació dividida no és un «no»
Per què una votació dividida sobre una pregunta causal s’ha de passar a altres instàncies en lloc de fracassar en silenci, i com, si se’n remet la decisió a altres grups, cap grup no pot dirigir el mapa.
Una idea amb pocs vots també es pot examinar
Per què cal reservar unes quantes places de la llista curta per a idees passades per alt que tinguin una font al darrere, i què aporta això a una sala que classifica per intuïció.
Moltes sales, una sola resposta: com escala True Causes
Com milers de persones en sales petites arriben a un sol mapa causal: murs separats, preguntes compartides, afirmacions que viatgen, formulacions fusionades només pels seus autors i mapes integrats en un de sol.
Les simulacions: què troba el mapa que la votació passa per alt, i on fallaSimulació
Totes les xifres que hi ha darrere de True Causes, de simulacions que es distribueixen amb el programari: causes trobades votant davant de causes trobades amb el mapa, la mida del grup, el precipici de l’error i què pot fer i què no pot fer una minoria dins de la sala.
Diàleg Democràtic Estructurat: la recerca darrere de True Causes
True Causes fa servir el Diàleg Democràtic Estructurat en línia: els cinquanta anys de recerca en què es basa (Warfield, Christakis, Laouris, Dye, Ashby, Miller), on se n’aparta i en què es diferencia de Polis i de la Habermas Machine.
Per a qui és True Causes
Ajuntaments, grans organitzacions, organismes reguladors, sindicats i plantilles, universitats, anàlisis d’incidents: per a què serveix un mapa causal que conserva els desacords, i què no fa.
Després de les places: què van deixar obert els moviments del 2011
Set problemes que els moviments en xarxa del 2011 van deixar oberts (cap programa, símptomes en lloc de causes, líders informals, por, escala, contagi, patrocini) i com s’hi enfronta un mapa causal compartit, incloent-hi on es queda curt.
Digueu a un model qui és. Els seus judicis causals gairebé no canvien.Recerca
21 models de llenguatge, 14 personatges, 120 vincles causals sobre l’habitatge: el personatge no va canviar de manera mesurable quins vincles s’acceptaven. Els models més febles s’equivocaven; els capaços coincidien en la majoria de vincles i es dividien de manera coherent en la resta. Què vol dir això per als jurats de models.